'agressor. S'abraonaren sobre en Gaspar per prendre-li la carta. Llavors en Jordi se'm va abraonar com un lleó. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 agarrar [por el brazo]. v pron 2 [dos que lluiten] enzarzarse. 3 [contra algú] abalanzarse.  [...]

1 abraçar. 2 (abraonar-sepron.) aferrissar-se, agafar-se abrivadament en una lluita. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'abraonar o d'abraonar-se. [...]

1 Cenyir amb els braços. abraonar, abraçar amb força amb els braons. agafar d'un braçat tirar-se als braços(d'algú) tirar-se al coll(d'algú) saltar al coll(d'algú) estrènyer (algú) entre els seus braços 2 Fig. cenyir circumdar circuir enrondar contenir, incloure alguna cosa en tota la seva [...]

, tot al voltant. pitjar serrar. Serrar les dents. No podíem bellugar-nos de tan serrats que anàvem. prémer empènyer. Els qui venien al darrere ens empenyien de mala manera. estampir, posar una cosa entre dues altres que exerceixin pressió en sentit contraris. abraonar, estrènyer fort amb els dos [...]

embocar l'eriçó. atrapar. Abans d'arribar a la cabana, ens atrapà la tempesta. abraonar, agafar amb força amb els braons. prendre, agafar quelcom per usar-ne, servir-se'n. Preneu cadires i asseieu-vos. posar l'arpa damunt(d'una cosa), agafar-la violentament. enxarparo xarpar(fam.) entrapar, agafar [...]