D'una manera absoluta. [...]

en absolut perfectament plenament radicalment enterament completament totalment categòricament incondicionalment diametralment(s'usa en relació amb oposat) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Mancat absolutament de correcció, de contenció, etc., en el parlar, en les maneres. [...]

De què hom no pot ésser dispensat. De què hom no pot dispensar-se, absolutament necessari. Cal fer només les despeses indispensables. És un home indispensable. [...]

Relatiu o pertanyent a la vida. Essencial a la vida d'un individu o d'una col·lectivitat. Funcions vitals. Espai vital. De què depèn absolutament una cosa. Una qüestió vital. [...]

Acció de negar. Parlen de l'afirmació i la negació de l'existència de Déu. Procediment gramatical pel qual es nega. Mot que expressa una negació. Cosa absolutament contrària a una altra. La seva manera de pensar és la negació del progrés. [...]

Centèsima part d'una unitat monetària. Això val 50 cèntims d'euro. Moneda d'un cèntim. fer cinc cèntims d'una cosa Explicar-la breument a algú. ni cinc cèntims Absolutament cap diner. El meu pare no em va deixar ni cinc cèntims. Diners. No duc [...]

intel·ligent, ja ho hauria comprès. No gens. —No et fa mal la ferida? —Gens, no me'n fa gens. gens ni mica No gens. gens per això Locució amb què s'introdueix una negació adversativa. no gens Absolutament gens.  [...]

alguna matèria. En el seu temps, el marquès era l'àrbitre de la moda. Persona que pot obrar per ella mateixa amb absoluta independència. Hi ha pocs homes que siguin absolutament àrbitres dels actes llurs. [...]

bosc. callar com un mort No dir absolutament res. Servar silenci (sobre alguna cosa), deixar de dir. Callar un secret. No callis res del que et dic. Va callar que tenia una malaltia greu. Sé els motius de la seva reacció, però me'ls callo. Ho sé, però m'ho [...]