Fer carícies (a algú). El vell acariciava la seva neta. Passar tocant suaument. El vent li acariciava els cabells. Complaure's a alimentar (una esperança, una idea, un projecte, una quimera, un pensament, un designi, una empresa). Acariciava la idea de fer un viatge molt llarg. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com canviar.  [...]

v tr 1 acariciar, amanyagar, acaronar, amoixar. 2 [a un niño] fer festes (o carícies, o moixaines). 3 fig acariciar, nodrir. Acariciar una gran idea, una esperanza, acariciar una gran idea, una esperança.  [...]

v tr 1 acariciar. 2 fig [tocar suaument] acariciar. 3 fig [una esperança, una idea, etc] acariciar.  [...]

fer carícies fer festes acaronar amanyagar amoixar menjar-se (algú) a festes, fer-li moltes carícies. moixainar(Alc.) fer manyagues fer moixaines cobrir (algú) de carícies omplir de carícies Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Fer tornar manyac, especialment amb carícies, afalacs. Tractar amb amor o amb afectuosa simpatia. Un infant massa amanyagat es pot tornar un infant aviciat. Acariciar 1 . Li amanyagava els cabells amb la mà. [...]

Acostar la cara (d'un infant) al pit. La mare acaronava amorosament el seu infant. Acostar (algú) amorosament a si com per protegir-lo, per emparar-lo. Acariciar . El sol que havia acaronat la seva joiosa infantesa. [...]

v tr 1 [amansir] amansar, ablandar. 2 [aviciar] mimar, malcriar. 3 [acariciar] acariciar. Amanyagar els cabells, acariciar los cabellos.  [...]

v tr 1 p fr fer l'ullet. 2 acariciar, acaronar, amanyagar.  [...]

acariciar, afalagar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]