Aferrissar-se 1 . [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v pron encarnizarse, ensañarse.  [...]

aferrissar-se encruelir-se rabejar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'acarnissar-se. [...]

v tr 1 irritar, enfurir. v pron 2 acarnissar-se, rabejar-se, encruelir-se. Ensañarse con uno, acarnissar-se amb algú.  [...]

v pron 1 [al menjar] cebarse. 2 [acarnissar-se] encarnizarse, ensañarse, cebarse.  [...]

1 Agafar-se abrivadament, porfidiosament, en un combat. aferrussar-se acarnissar-se 2 dedicar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v intr 1 [el Verbo Divino] encarnar-se pron. 2 med [uñas, etc] encarnar. 3 med [cicatrizarse] cicatritzar-se pron, encarnar ant, posar carn nova. 4 [el perro] aferrissar-se pron, acarnissar-se pron. v tr 5 encarnar. Lutero encarna el espíritu de la Reforma, Luter encarna l'esperit de la Reforma. 6 [...]

v tr 1 [al perro] donar (o llançar) la presa a. 2 [enfurecer] enfurir, enfurismar. v pron 3 aferrissar-se, acarnissar-se. Encarnizarse con la presa, aferrissar-se amb la presa. 4 [ensañarse] rabejar-se, encruelir-se.  [...]