Fer agafar (a algú) una via, una direcció, un avés. Agafar una via, una direcció, un avés. Quan algú s'acarrera al joc, és difícil que ho deixi. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 encaminar. v pron 2 encaminarse.  [...]

1 dirigir. 2 acostumar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'acarrerar o d'acarrerar-se. [...]

'om. emparrar-se, pujar i agafar-se com una parra. enrinxar-se 5 v. intr. elevar-se. 6 acarrerar-se. Ens vam acarrerar pel camí de l'ermita. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 encarrilar. Posar una persona en el bon camí. acarrerar adreçar atraçar, indicar a algú el camí per anar a un indret. No em van saber atraçar i em vaig perdre pel camí. ensenderar, posar algú en el bon camí (esp. en sentit fig.). 2 (encaminar-sepron.) aviar-se arrumbar-se brocar(v. intr.), [...]

1 Fer moure una persona o cosa devers un punt determinat. orientar adreçaro dreçar guiar atraçar encaminar encarrilar encarreraro acarrerar 2 Dirigir un vehicle. menar(esp. un carro) conduir(un automòbil, un camió, etc.) governar(una nau i, per anal., un vehicle, un avió) pilotar(una nau, un [...]

1 v. tr. habituar avesaro vesar. Avesar algú al treball, a l'estudi. acarrerar. Acarrerava la gata a entrar per la gatonera. adondar. Adondar els nois a una feina. enconar(fig.), fer agafar el costum o el gust d'una cosa. Ja hi ve enconat, en aquestes idees. malacostumaro malavesar, acostumar [...]