Que ressalta per la seva intensitat, grau o mesura i es percep amb facilitat. Té els trets de la cara molt accentuats. Tònic 2 2. Síl·laba accentuada. Vocal accentuada.  [...]

1 tònic fort 2 pronunciat. Ant. Àton. Inaccentuat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Llevar l'accent (a un element accentuat). [...]

Que pot ésser accentuat. [...]

Que no té el radical accentuat, s'aplica a les formes verbals. Les formes arrizotòniques del present d'indicatiu cantem i canteu. [...]

Que té el radical accentuat, s'aplica a les formes verbals. Les formes rizotòniques del present d'indicatiu canto, cantes, canta i canten. [...]

No accentuat. Que no té accent gràfic. [...]

Hipertròfia consistent en un augment molt accentuat del volum de la llengua. [...]

, indefinits, neutres. Mot d'aquesta categoria. pronom afix Pronom feble unit al verb. pronom feble Pronom inaccentuat que va immediatament al davant o al darrere del verb. pronom fort Pronom accentuat que ocupa la posició de subjecte o de complement. pronom personal Pronom que es refereix a la [...]

punt feble del castell. No sé quin és el seu costat feble. El feble d'un argument. No accentuat. Pronom feble. Una síl·laba feble. En numism., de llei o pes inferior al legal, però generalment dins dels marges de tolerància. Moneda feble. [...]