FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doblegar, fer sucumbir, sota un pes, sota una càrrega excessiva. El sac l'aclaparava i a penes podia caminar. Aclaparar un roure. Aclaparar el poble amb impostos. Aquella desgràcia l'havia aclaparat. Les penes que l'aclaparen no es poden comptar. Consoleu-lo perquè no s'aclapari [...]
v tr 1 [sota un pes] agobiar, doblegar. 2 [el treball, la fatiga] abrumar. 3 [abatre] derribar, abatir. Aclaparar un roure, derribar un roble. 4 postrar. Aclaparat per la febre, postrado por la fiebre. 5 fig agobiar, abrumar. Aclaparat per les necessitats, agobiado por las necesidades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la nit. aclucar-se d'ulls Tancar els ulls. aclucar-se d'ulls [o aclucar els ulls] No voler veure, considerar, etc., alguna cosa. Destruir, esfondrar. La teulada s'acluca. El pont s'ha aclucat. Aclucar-se els filferros d'una gàbia. Aclaparar. Aquesta malaltia l'ha aclucat. [...]
Per indicar el significat de 'doblegar, fer sucumbir, sota un pes, sota una càrrega excessiva, preocupar molt, causar un patiment gran' es poden utilitzar diversos verbs en català segons el context: aclaparar, afeixugar, carregar, angoixar, atuir, atordir, atabalar, etc. Per exemple:
Amb tantes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
doblegar-se, es trencaria. doblegar l'esquena davant algú Llagotejar-lo. Una càrrega excessiva, fer anar acotat o corbat (algú). Anar acotat o corbat per una càrrega excessiva. Es va doblegar sota el pes d'aquell gran feix. Un impost, un crèdit, etc., aclaparar (algú). Obligar [...]
sentits de doblegar ('fer que una part d'un objecte flexible vingui a aplicar-se sobre l'altra part de manera que resti totalment o parcialment doblat'). Així, es pot dir, per exemple, que per plegar un llençol s'ha de doblegar repetidament.
En canvi, altres significats de doblegar, com ara 'aclaparar' i [...]