Fer que la roba abrigui bé (algú), especialment en el llit. Acotxeu-lo bé, que no es refredi. Acotxa't i procura de suar.  [...]

Abaixar, ajupir. Acotxa't, que encara ens veuran. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [abrigar bé en el llit] arropar, arrebujar. La mare acotxa el seu fill, la madre arropa a su hijo. 2 [ajupir] agachar, bajar. v pron 3 arroparse, arrebujarse. Acotxa't bé i no et destapis, arrópate bien y no te destapes. 4 [ajupir-se] agacharse. Acotxar-se a collir un paper, agacharse a reco [...]

acotiar, acotxar algú amb sol·licitud. A l'avi li agrada que l'acotiïn. agombolar Ant. Descotxar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acotxar2. [...]

Endegar, endreçar, acotxar, etc., (algú) amb sol·licitud, amorosament. Agradar a un infant, a un vellet, que l'acotiïn. [...]

Tenir sol·lícitament cura (d'algú) fent tot allò que ell tot sol no podria o no sabria fer. Els avis agombolaven els nets mentre els pares treballaven. Acotxar¹. Acomodar-se. Ajuntar, posar o fer anar plegats (diferents persones o coses). La gent s'havia anat [...]

v tr 1 amparar, cuidar. 2 [acotxar] arropar. v pron 3 adaptarse, acomodarse. Agombolar-se a la foscor, adaptarse a la oscuridad.  [...]

v tr 1 p fr [abrigar] acotxar. 2 [proteger] embolcallar.  [...]