Fer digne de crèdit. Els escriptors medievals han acreditat aquesta expressió. Aquest comerciant ha sabut acreditar el seu establiment. Aquesta obra l'acredita de bon escriptor. Fer reconèixer com a ambaixador prop d'un govern i en general testimoniar que (una persona) porta [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

 [...]

v tr 1 [atestiguar] acreditar. 2 [a un diplomático] acreditar. 3 [demostrar] acreditar, confirmar. Esto acredita cuanto te he dicho, això acredita tot allò que et vaig dir. 4 econ [abonar] abonar. 5 acreditar como [consagrar] acreditar com a. Le acredita como poeta, l'acredita com a poeta. v pron [...]

v tr 1 [fer digne de crèdit] acreditar, dar (o conceder) crédito. 2 acreditar, atestiguar, afirmar. Acreditem que ell no ha rebut cap indemnització, acreditamos que él no ha recibido ninguna indemnización. 3 merc [abonar] acreditar, abonar. 4 dr [un càrrec] acreditar. 5 dr conceder crédito. 6 [...]

1 Fer digne de crèdit una persona o cosa. abonar, acreditar de bo. Aquesta acció l'abona. recomanar, fer recomanable algú o alguna cosa. justificar garantir 2 asseverar afirmar 3 Reconèixer com a creditor d'una quantitat. abonar bonificar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'acreditar; l'efecte. Document que acredita una condició determinada o el compliment d'un tràmit. [...]

Que hom pot acreditar. [...]

Durada d'uns estudis determinats. Assistència mínima per a acreditar uns estudis. [...]

Acció d'abonar o acreditar de bo. Ho ha fet en abonament de les teves opinions. [...]