Empènyer (algú) a fer promptament una cosa. Apressar 1.  [...]

v tr destrènyer.  [...]

v tr 1 [encalçar] perseguir, acosar. 2 [incitar] acuciar, instigar. v pron 3 [apressar-se] apresurarse.  [...]

Acció d'acuitar. Fet1 5 1. Jugar a l'acuit, a acuit.  [...]

v tr → acuitar [...]

v tr 1 fig [dar prisa] acuitar, apressar, donar pressa, atabuixar. 2 [acuciar] aclaparar, afeixugar, marejar. v pron 3 [darse prisa] acuitar-se, apressar-se, donar-se pressa, afanyar-se. 4 aclaparar-se, afeixugar-se.  [...]

1 demanar. 2 cuitaro acuitar, instar vivament. esperonar incitar, apressar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [apremiar] acuitar, apressar. 2 [confundir] atabalar, atorrollar, marejar. Acuciar con preguntas, atabalar amb preguntes. 3 p fr [anhelar] delerar, delejar, delir-se per. v intr 4 [ser acuciante] urgir, apressar, no tenir espera, córrer (o portar) pressa. Es un asunto que acucia mucho, és [...]

) impel·lir instar incitar instigar moure avarar, empènyer algú a una acció. acuitar, empènyer algú a fer promptament una cosa. cuitar, instar vivament. llançar. Llançar algú a un afer. ésser pregnant(una cosa), empènyer vivament a fer quelcom. Ant. Estirar. Tirar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

gatillo, prémer el gallet. 7 [activar] apressar, cuitar, acuitar. Apretar el paso, apressar (o cuitar) el pas. ¡Apriete!, apresseu-vos!, cuiteu!8 [acosar] encalçar, empaitar, acuitar. Me aprieta el tiempo, m'acuita el temps. 9 fig i p fr [afligir] contrariar, afligir. 10 fig i p fr [coaccionar] collar. Lo [...]