FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer entrar a la pròpia família (un infant, un estrany a ella). Un matrimoni sense fills va adoptar l'orfe. Algú, fer seu (el parer, l'opinió, etc., d'un altre). Vam adoptar el seu pla. Prendre (una resolució, un acord), després de previ examen o deliberació. L [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (un infant) afillar afillar-se 2 acceptar admetre aprovar fer-se seu 3 Persona que adopta o afilla: Adoptant. Que és adoptat: Adoptiu. Cp. optar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
adoptar v tr-adoptar / afillar v tr Una persona adulta, passar a tenir sota la seva responsabilitat
un o una menor que no és fill natural seu i convertir-lo a efectes
legals en fill seu. [...]