Quelcom, venir, especialment d'una manera fortuïta. Marxem, no sigui que encara ens advingui cosa pitjor.  [...]

Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: advenir o advindre. En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és advenir.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com prevenir o previndre.  [...]

[Se conjuga como: venir] v intr 1 [accidentalmente] advenir. 2 p fr venir, arribar. Advino el buen tiempo, arribà el bon temps. 3 [al trono] pujar, ésser exaltat. v impers 4 p fr [suceder] esdevenir-se.  [...]

v intr advenir. Mentre era de viatge, va advenir la guerra, mientras estaba de viaje, advino la guerra.  [...]

esdevenir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

V. advenir.  [...]

cosa, en tal o tal ocasió o data. La inundació s'escaigué el setembre de l'any X. ensopegar-se, íd. caure, íd. acomplir-se ésser. Això no serà mai. realitzar-se tenir efecte tenir lloc. Això va tenir lloc a Barcelona. advenir(usat només en infinitiu i en tercera persona) efectuar-se donar-se. No [...]