Satisfer més que plenament la fam (d'algú). Li van donar menjar fins a afartar-lo. S'ha afartat tant per dinar, que no ha tingut gana a l'hora de sopar. Fer prendre (a algú) un menjar, una beguda, fins a la sacietat. L'afarten de sopes. El van afartar de cops, de bastonades. Prendre [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 hartar, atracar, atiborrar. 2 fig hartar, llenar. L'han afartat de cops, le han hartado de golpes. 3 [enfastidir] hartar, fastidiar, hastiar p fr, cansar. v pron 4 hartarse, atracarse, atiborrarse. 5 fig hartarse. Afartar-se de dormir, hartarse de dormir.  [...]

1 Atipar fort. atipar. 2 Fig. avorrir, cansar. 3 donar. 4 (afartar-sepron.) afarrossar-se, menjar i beure en excés. sobremenjar enfetgegar-se ataconar-se atracar-se 5 Fig. cansar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'afartar o d'afartar-se. [...]

v tr 1 [atiborrar] atipar, afartar, sadollar. 2 [llenar] afartar, omplir. Le han hartado de golpes, l'han afartat de cops. 3 fig [un deseo] satisfer, complir. 4 fig [fastidiar] afartar, atipar. El concierto nos hartó, el concert ens va atipar. v pron 5 [comer demasiado] afartar-se, atipar-se [...]

v pron → afartar (afartar-se)  [...]

v tr 1 mar atracar, atansar. 2 fam [hartar] afartar, atipar, sadollar. 3 [robar] atracar. v intr 4 mar atracar, arribar. v pron 5 fam [hartarse] afartar-se, atracar-se, atipar-se.  [...]

v tr 1 [fijar con tarugos] falcar, tasconar. 2 [con un tapón] boixar, tapar. 3 fig i fam [aturdir] atordir, torbar. 4 fig [llenar] reblir, entatxonar. 5 [atiborrar] afartar, atipar. v pron 6 [cortarse] embarbussar-se, enfarfollar-se, fer embuts. 7 [turbarse] embrollar-se. 8 fig i fam [atracarse [...]

v tr 1 [comida] farcir, embotir. Rellenar un pavo, farcir un gall dindi. 2 [un sillón, etc] embotir, farcir, omplir, emplenar. Rellenar un colchón, embotir un matalàs. 3 [una brecha, etc] reblir, omplir. 4 [llenar de nuevo] reomplir. 5 [llenar enteramente] recomplir. 6 p fr [hartar] afartar [...]