FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixar, subjectar. Van aferrar el jou als bous. En nàut., amarrar (la vela plegada) sobre l'antena, la verga o la botavara. Fixar fortament (l'àncora d'una embarcació) al fons. Afermar 2 1. Subjectar (un vaixell) al propi vaixell amb gafes per tal de permetre l'abordatge [...]
v tr 1 [agarrar] aferrar. 2 mar [las velas] aferrar. 3 mar [con un garfio] aferrar. 4 mar [anclar] aferrar, fixar l'àncora [al fons]. 5 estar aferrado a (o en p fr) estar aferrat a. v pron 6 aferrar-se. 7 fig [obstinarse] aferrar-se, obstinar-se. Aferrarse a (o en) postura, aferrar-se a la seva [...]
v tr 1 [fixar, subjectar] aferrar, agarrar, asir. Aferrà el volant amb totes dues mans, aferró el volante con ambas manos. 2 [enganxar] pegar, adherir. 3 mar [amb una gafa] aferrar. 4 mar [una vela] aferrar. 5 mar [ancorar] aferrar, anclar. v pron 6 [agafar-se] aferrarse, agarrarse, asirse. 7 [...]