Rebregar (la roba, el vestit, etc.). [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr [rebregar] arrugar, machucar, ajar, chafar.  [...]

Acció d'afiganyar; l'efecte. [...]

v tr 1 [arrugar] arrugar, afiganyar, emmatxucar. v pron 2 [encogerse] encongir-se. 3 fig encongir-se.  [...]

v tr 1 [aplastar] aixafar, xafar. 2 [arrugar] afiganyar, rebregar, emmatxucar. 3 fig i fam [en una discusión] confondre. 4 fig [abatir] aixafar. 5 fig espatllar. La lluvia nos ha chafado la excursión, la pluja ens ha espatllat l'excursió.  [...]

v tr 1 [ajar] rebregar, afiganyar. 2 [deslucir] deslluir. v pron 3 [la ropa] rebregar-se, afiganyar-se. 4 deslluir-se.  [...]

arrugar. matxucaro emmatxucar aixafinar, rebregar una roba per compressió. amanyogar(≠ amanyagar) afiganyar, rebregar la roba, el vestit, etc. Cp. macar (es diu només d'un cos viu). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

en una tela, en un vestit, en un cortinatge, etc. crespar. Crespar la roba, fer-hi arrugues o plecs. frunzir prisar afiganyar. Afiganyar la roba, el vestit. rebregar(->) atavellar, fer tavelles en una roba, en un paper, etc. Portava unes faldilles atavellades. masegar, sotmetre una cosa a [...]

v tr 1 [por compresión] aixafar. 2 [algo duro] esclafar. Aplastar un huevo, una nuez, una caja, esclafar un ou, una nou, una capsa. 3 [algo blando] aixafar. Aplastar un colchón, un merengue, aixafar un matalàs, una merenga. 4 [achatar] aplatar. 5 [arrugar] aixafinar, arrugar, afiganyar. 6 fig i [...]