FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més fi, més delicat. Afinar la pell, el cutis. Afinar el gust, els costums, l'esperit. Afinar-se la pell. Afinar-se un vi, un licor. Afinar-se els costums d'una persona. Fer més fi, més cortès (algú). Fer més exactes (un pes, una mesura, una pesada, un mecanisme, les cobertes [...]
v tr 1 afinar. 2 [amb la vista] alcanzar. 3 [en metal·lúrgia] afinar, purificar. 4 [un instrument de mesura] equilibrar, abalanzar. 5 mús afinar. 6 fig afinar, pulir. Afinar els costums, afinar las costumbres. 7 afinar una persona afinar (o pulir) a una persona. v pron 8 [fer-se més fi [...]
Pedra natural o artificial de gra més fi que la d'esmolar que serveix per a afinar el tall de les eines i per a llevar la rebava que ha quedat en el tall després de ser esmolada. [...]