Una desgràcia, un mal, colpir dolorosament. La mort del seu fill el va afligir molt. La fam, la guerra que afligia el país. Les malalties que afligeixen els homes. Afligia els seus pares amb la seva conducta. Esdevenir fortament adolorat. No t'afligeixis, que la ferida no és tan greu [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 [entristecer] afligir, adolorir. 2 p fr [atormentar] afligir, colpir, adolorar. El mal que nos aflige, el mal que ens afligeix. 3 amer [apalear] copejar, bastonejar. v pron 4 afligir-se, doldre's, passar pena. Afligirse con una mala noticia, afligir-se per una mala notícia.  [...]

v tr 1 afligir, apenar. v pron 2 afligirse, apenarse.  [...]

1 tribular(≠ atribolar) adoloraro adolorir acorar conferir desconsolaro desconhortar consternar contristar desolar(fig.) turmentar(fig.) fer pena omplir d'aflicció (o de pena, o de dol, o d'angoixa) afectar trasbalsar trastornar trencar el cor rosegar el cor. Aquesta pena li rosega el cor.  [...]

Acció d'afligir. Aflicció. [...]

Privar de consol, afligir. Què et desconsola? No et desconsolis així! [...]

Fer esdevenir amarg. Aquesta beguda m'ha amargat la boca. Afligir moralment, llevar el goig. Aquest fill, amb el seu mal cap, li amarga l'existència. Tenir un gust amarg. Un xarop que amarga com el fel. [...]

v tr [afligir] adolorar, afligir.  [...]

v tr 1 p fr arrencar (o treure) el cor. 2 fig [afligir] afligir, desconsolar. 3 fig [desanimar] descoratjar. Las críticas lo descorazonan, les crítiques el descoratgen. v pron 4 fig descoratjar-se.  [...]