FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer malbé, espatllar (especialment un membre), destruir. Oprimir 2. afollar nius Treure'n els ous o els ocells. Especialment les bèsties, avortar. La vaca s'afollà. Van fer afollar la truja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construcció que els ocells fan amb brins, molsa, plomissol, etc., per pondre-hi els ous, covar-los i criar els petits. Un niu de gafarrons. Un ocell que havia fet el niu en una teulada. Afollar nius. Els petits deixen el niu quan ja saben volar. caure del niu Ésser molt ingenu, molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
saber la vostra arribada. Em va fer adonar de l'error. Fer afollar una vaca. El va fer agenollar. Fer anar algú pel camí dret. El vent fa bellugar les fulles. Aquests records no feien sinó augmentar el seu dolor. Ocasionar que (alguna cosa) s'esdevingui. Feu que ells vinguin. Déu [...]
v tr [Se conjuga como: acordar] 1 [pisar] trepitjar, petjar, calcigar. El hombre aún no ha hollado aquellos parajes, l'home encara no ha trepitjat aquells paratges. 2 [maltratar] maltractar, vexar. 3 fig trepitjar, afollar. Hollar la dignidad de alguien, trepitjar la dignitat d'algú. [...]