Tirar a agre, ésser més o menys agre. Aquest vi agreja. No colliu aquestes prunes, que encara agregen. Agrir. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]

v intr 1 [tirar a agre] tirar a agrio, agrazar. v tr 2 [agrir] agriar.  [...]

1 v. intr. Tirar a agre. tenir un punt d'agre 2 v. tr. agrir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [agriar] agrir, agrejar, fer tornar agre. 2 fig agrir, enverinar. v pron 3 [agriarse] agrir-se, tornar-se agre. 4 [ajarse] esgrogueir-se, neular-se, bromar-se.  [...]

v tr 1 avinagrar. v pron 2 [el vino] picar-se, agrir-se, agrejar intr. 3 fig [una persona] agrir-se.  [...]

1 Fer tornar agre. enagrir agrejar avinagrar acidificar. Ant. Dulcificar. 2 (agrir-sepron.). Tornar-se agre. picar-se(el vi), començar a agrir-se. agafar un punt d'agre agrejar(v. intr.), tirar a agre. captrencar-se(el vi) repuntar, agafar, el vi, un punt d'agre. tocar-se, íd. Manuel [...]

[Se conjuga como: venir] v intr 1 retornar, tornar. v pron 2 [un licor, una conserva] agrejar intr, agrir-se. 3 [escupir la humedad] traspuar intr, rellentar intr. 4 [ponerse blando] remollir-se. Revenirse el pan, remollir-se el pa.  [...]

[normalmente es regular; raramente se conjuga como desviar] v tr 1 [volver agrio] agrir, agrejar. 2 fig [volver malhumorado] agrir. v pron 3 agrir-se. El vino, la leche se ha agriado, el vi, la llet s'ha agrit. 4 fig agrir-se. Agriarse con las desgracias de la vida, agrir-se per les desgràcies de [...]

1 adj. agrenc, que agreja. agrassenc, agre com el raïm verd. acre, agre, esp. en sentit fig. acetós, agre com el vinagre. acerb avinagrat vinagrós(en sentit propi i fig.) tocat, es diu esp. del vi que té una punta d'agre. àcid. 2 Ésser més o menys agre: Agrejar. Tornar-se agre agrir-se [...]