FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Judici, opinió. Segons el meu albir, ens trobàvem davant de Marsella. Voluntat no constreta. Ho deixà al seu albir. franc albir [o lliure albir] Poder de la voluntat per a decidir lliurement. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
disciplina, una condició onerosa, etc. Lliure albir. Tenir les mans lliures per a fer quelcom. Lliure de passions. Que té la facultat d'obrar com vulgui, de triar per si mateix. Ésser lliure de fer o de no fer una cosa. Que no és casat. Un home lliure. Llicenciós. Una persona [...]
m 1 albir, arbitri. 2 a mi (o a tu, o a su, etc) albedrío a la meva (o a la teva, o a la seva, etc) manera. 3 libre albedrío lliure (o franc) albir (o arbitri). [...]
m 1 arbitrio. 2 arbitri judicial arbitrio judicial. 3 lliure (o franc) arbitri filos [lliure albir] libre albedrío. 4 ésser a l'arbitri de estar al arbitrio de. [...]
m 1 [sentencia] arbitri. 2 [voluntad, albedrío] arbitri, albir. 3 [medio] mitjà, recurs. 4 dr [tributo] arbitri. Arbitrios municipales, arbitris municipals. 5 estar al arbitrio de estar a l'albir (o a l'arbitri, o a la mercè) de. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 albir, en les frases franc albir, lliure albir. discreció, en la frase a discreció, a voluntat. 2 Acte de la voluntat. voler(m.). Conformar-se al voler d'algú. volença, acció de voler en tant que afecta el bé o el mal d'altri. Estar a la volença d'algú. volició(terme de filosofia). 3 [...]