FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia vivaç de la família de les compostes, d'olor poc agradable, de fulles pinnatipartides o bipinnatipartides, blanques pel dessota, i flors rogenques, en petits capítols agrupats en panícula ampla, freqüent a les valls pirinenques i en gran part d'Europa i [...]
Planta policàrpica, que es fa en marges i bardisses de les valls pirinenques. Les fulles i les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana, contra les digestions difícils i per regular la menstruació. [...]
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, que forma petites rosetes, de fulles linears, del centre de les quals surt una inflorescència blanca. Havia estat emprada contra els càlculs; la medicina popular li atribueix també una acció abortiva. [...]