v pron altivarse.  [...]

entonar-se encrestar-se alçar la cresta engallar-seo engallir-se enorgullir-se(->) ensuperbir-se enfaristolar-se Cp. alçurar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Altivar-se. No l'afalaguis tant, que s'enfaristolarà. Enutjar-se. Quan ha vist la factura s'ha enfaristolat de mala manera.  [...]

v pron [altivar-se] engallarse.  [...]

v pron 1 [altivar-se] ensoberbecerse, engreírse. 2 [enutjar-se] enfadarse, enojarse.  [...]

v tr 1 enlairar, encimbellar. v pron 2 fig [engreirse] entonar-se, enfaristolar-se, altivar-se, envanir-se.  [...]

enfaristolar-se entonar-se orgullar-se agafar fums altivar-se(->) enorgullir-se(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 p fr [ensalzar] enaltir, exalçar. v pron 2 altivar-se.  [...]

1 començar, cantar. 2 enfortir. 3 (entonar-sepron.) ensuperbir-se, altivar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 enorgullaro orgullar ensuperbir 2 (enorgullir-sepron.) Esdevenir orgullós. altivar-se(->) pujar-li (a algú una cosa) al cap(honors, riquesa, etc.) Enorgullir-se s'usa sovint en el sentit positiu d'estar satisfet, probablement per influència del castellà. El sentit propi i correcte és el [...]