Resultats de la cerca frase exacta: 5

1. amablement
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera amable, amb amabilitat.  [...]
2. magriscolis
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Magristó . Una noia magriscolis, de veu esquerdada, l'atengué amablement.  [...]
3. desairar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofendre amb el menyspreu. No volia desairar els qui l'havien convidat tan amablement. Desatendre 3 .  [...]
4. somriure 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[quant a la flexió, com riure] Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis. Somriure maliciosament, desdenyosament, irònicament. M'ha somrigut amablement. Ésser favorable a algú. La fortuna li somriu. La vida li somriu. Tenir un aspecte plaent. El vent s'encalma i [...]
5. sonreír (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: reír] v intr 1 somriure. Me ha sonreído amablemente, m'ha somrigut amablement. 2 somriure. La fortuna le sonríe, la fortuna li somriu. v pron 3 somriure intr.  [...]