No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre'ls. Importunar, molestar. Aquestes mosques m'arriben a amoïnar: no em deixen tranquil. Aquest soroll m'amoïna: no em deixa treballar. Sempre m'amoïna amb preguntes. Preocupar-se [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [inquietar] inquietar, preocupar. No m'amoïneu amb problemes inútils, no me inquietéis con problemas inútiles. 2 [molestar] importunar, molestar. El soroll m'amoïna, el ruido me molesta. v pron 3 [preocupar-se] inquietarse, preocuparse, apurarse. No t'hi amoïnis, no te preocupes.  [...]

1 atracallar. Asseu-te i no m'atracallis. xinxollar, amoïnar algú amb demandes, etc. inquietar(->) importunar(->) molestar(->) preocupar(->) 2 (amoïnar-sepron.) posar-se pedres al fetge. Ant. Prendre-s'ho a la fresca. Tirar-s'ho a l [...]

Acció d'amoïnar o d'amoïnar-se; l'efecte. [...]

Sacsejar (un líquid) dins el seu recipient. Amoïnar amb demandes. [...]

les causals posposades que aporten informació nova i justifiquen el contingut de tota l'oració principal, equivalent a 'perquè'. Per exemple: Es va amoïnar molt de no trobar-te a casa a aquella hora, ja que no s'ho esperava. Cal tenir en compte, però, que a diferència de la conjunció perquè, que [...]

v tr 1 amoïnar. v pron 2 amoïnar-se.  [...]

v intr 1 p fr [garabatear] gargotejar. 2 [agitarse] bullir. v tr 3 fig, fam i p fr [preocupar] amoïnar, neguitejar. Lo que ha dicho me escarabajea, el que ha dit m'amoïna.  [...]

v tr 1 desvetllar, desensonyar. Tenía sueño y he tomado una taza de café para que me desvelara, tenia son i he pres una tassa de cafè perquè em desvetllés. 2 fig preocupar, amoïnar, inquietar. Estos problemas desvelan a mi familia, aquests problemes preocupen la meva família. 3 [dar a conocer [...]