FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer posar (algú) tocant de cara, de boca, a terra o a qualsevol altre objecte. El tenia agafat pel clatell i l'amorrava a terra. El vaig amorrar contra la paret. Posar la cara o la boca tocant a terra o a qualsevol altre objecte. S'amorrava a la sorra i es pensava que no el vèiem. [...]
v tr 1 [a terra] echar de bruces. El tenia amorrat a terra, lo tenía echado de bruces en el suelo. 2 [contra la paret] echar (o poner) de cara. 3 [tocar] arrimar. Amorrar la biga a la paret, arrimar la viga a la pared. v intr 4 mar amorrar, hocicar. v pron 5 [per beure] amorrarse. 6 mar hocicar [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 acostar. 2 (amorrar-sepron.) beure a morro, beure amorrat a un lloc o a una cosa. embarrancar-se. Ant. Desamorrar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
moble a la paret. atracar, atansar una embarcació a una altra o a terra. amorrar, fer toca una cosa pel seu extrem anterior a una altra. Amorrar una barca a la riba. Ant. Desacostar. Enretirar. Separar. Allunyar. 2 (acostar-sepron.) apropinquar-se escometre, acostar-se a algú, sortir a l'encontre d [...]