Religiós o religiosa que fa penitència en un lloc desert. [...]

m i f relig anacoreta.  [...]

m i f anacoreta.  [...]

eremita ermità. L'ús ha donat al mot anacoreta el sentit de penitent, que en realitat també és comú a eremita i a ermità. Així, d'acord amb l'ús, una «vida d'eremita» significa una vida retirada i solitària, mentre que «una vida d'anacoreta» s'aplica sobretot a una vida de penitència i d'ascetisme [...]

D'anacoreta, relatiu o pertanyent a l'anacoreta. [...]

prostitució. fer vida marital Viure com cònjuges. fer vida d'anacoreta Dur una vida retirada. fer vida de canonge Fer vida tranquil·la, regalada. mala vida Manera de viure no concorde amb la moral establerta. Dedicar-se a la mala vida. Un home, una dona, de mala vida. mala vida Manera [...]

m i f crist [anacoreta] estilita.  [...]

-ja adj 1 cartoixà -ana. m 2 [monje] cartoixà. 3 fig [solitario] ermità, anacoreta.  [...]

-ria adj i m i f 1 solitari -ària. m 2 [diamante] solitari. 3 [ermitaño] eremita, ermità, anacoreta. 4 jocs [naipes] solitari.  [...]

ermità anacoreta els pares del desert (o de l'erm), els primers anacoretes cristians. morabito marabut, eremita mahometà. monjo. Cp. solitari Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]