v pron 1 [encolerizarse] encolerir-se, enrabiar-se, enfellonir-se, aïrar-se, empixonar-se. 2 [animarse] encoratjar-se.  [...]

v tr 1 enardecer, animar. v pron 2 enardecerse, animarse.  [...]

v tr 1 [eixorivir] despabilar (o espabilar), avivar, animar, despertar. v pron 2 despabilarse (o espabilarse), avivarse, animarse, despertarse. D'ençà que va a escola, s'ha esparpillat molt, desde que va a la escuela se ha espabilado mucho.  [...]

v tr 1 alentar, animar, dar ánimo, encorajar p fr. v pron 2 alentarse, animarse.  [...]

v tr 1 [desembullar] desenredar. 2 [el cel] despejar. 3 fig esclarecer, aclarar. Costarà molt d'esclarir aquest afer, costará mucho esclarecer este asunto. v pron 4 [el cel] despejarse, aclararse. 5 [el dia] clarear intr, amanecer intr. 6 [la cara] animarse, alegrarse, iluminarse.  [...]

animar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [asustar] astorar, esparverar. 2 [azarar] torbar, atordir. 3 fig [incitar] esperonar, induir, incitar, animar. v pron 4 torbar-se. 5 animar-se.  [...]

[encapricharse] apassionar-se, abrandar-se, arborar-se. 11 [animarse] engrescar-se, animar-se. 12 calentarse la cabeza (o los cascos, o los sesos) escalfar-se el cap.  [...]

créixer. Este pueblo cada día crece más, aquest poble com més va més creix. 8 [las monedas] revaluar-se pron. v pron 9 fig [envalentonarse] encoratjar-se, animar-se, agafar ànim. Se crece ante las dificultades, s'encoratja davant les dificultats.  [...]

v tr 1 [dotar de vida] animar. L'ànima que anima el cos, el alma que anima el cuerpo. 2 art animar. Animar un marbre, animar un mármol. 3 fig animar. Animar una vetllada, animar una velada. 4 [encoratjar] animar. v pron 5 animarse.  [...]