FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fama(->) reputació renom notorietat, el fet d'ésser públicament conegut o sabut. nom. Fer-se un nom. Tenir un nom. celebritat. Les aigües han donat celebritat a aquell poblet. glòria, anomenada acordada pel consentiment general a una persona o cosa. Cobrir-se de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat subjectiva del so que es relaciona amb la freqüència. Altura relativa d'una vocal. Conjunt de relacions melòdiques i harmòniques organitzades respecte a una nota anomenada tònica. Relació de tons en una pintura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Militar de grau intermedi entre tinent coronel i general de brigada. Als segles xvii i xviii, a Barcelona, i durant la Guerra de Successió també a Ciutat de Mallorca, cap de la host ciutadana anomenada la Coronela. Muller d'un coronel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba suculenta de la família de les crassulàcies, amb les flors tubuloses, d'un blanc verdós o vermellenques, disposades en llarg raïm, freqüent en murs i llocs pedregosos obacs, anomenada així per la forma de les seves fulles carnoses, orbiculars i peltades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Població gran que té més preeminències que una vila. La ciutat de Lleida. Férem un passeig per la ciutat. Roma és anomenada la Ciutat Eterna. La Ciutat Comtal és Barcelona. Població gran per contrast amb les viles, els pobles i el camp. M'agrada més la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Durant l'edat mitjana, personatge extravagant pel seu vestit i la manera d'expressar-se que, com els joglars, viatjava de cort en cort al servei de reis i de magnats. cavaller de fortuna Aventurer que va pel món cercant riqueses, anomenada. cavaller d'indústria El qui viu d'expedients [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, una d'elles presa arbitràriament i l'altra anomenada negativa. Ordenada positiva. Sinus positiu. Tangent positiva. Abscissa positiva. Cosinus positiu. Cotangent positiva. Que té el sentit contrari al del desplaçament de les agulles del rellotge, s'aplica a un angle. Superior a zero [...]
