FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició d'un acte jurídic o negoci jurídic afectat per un vici o un defecte legal al qual excepcionalment l'ordenament no aplica la sanció normal de nul·litat, ans es limita a concedir a determinats subjectes la possibilitat d'impugnar-lo o convalidar-lo durant un termini [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, ésser portat sobre l'esquena d'un animal que dirigeix. Cavalcar en un bell cavall. Cavalcar en sella, en bast, en albarda. Anar sobre l'esquena (d'un animal). No cavalcava cavall, ans cavalcava mula que amblava. El cavall o un altre animal, cobrir (la femella). Una peça, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oposar-se sistemàticament. al contrari [o ans al contrari, o ben al contrari] Contràriament. L'un germà és avar; l'altre, al contrari, més aviat és malgastador. Són dos ocells que no s'assemblen pas gaire; ans al contrari, són ben diferents. No és [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llonzeta, per torna. Donar un llonguet per torna. fer tornes una cosa No minvar, ans augmentar o créixer. Allò que hem de patir d'algú en pac del que li hem fet nosaltres. Tu li'n fas de totes; però, i les tornes? Es fan mútuament tot el mal que poden: van a tornes. no tenir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cavalleria. Cavalleria errant. Dignitat, posició, característiques del cavaller. Esperit, usos, pràctiques, dels cavallers. Cavalleria no està en cavall ni en armes, ans està en cavaller. Fet heroic, galant, exercici o acte de destresa propi d'un cavaller. Fer algú [...]
Te verd japonès procedent de fulles madurades i assecades d'una manera natural durant tres anys, que produeix una infusió amb un contingut de teïna molt baix i amb una forta aroma de palla. [...]