Ús d'un epítet, d'un títol oficial, etc., en lloc del nom propi d'una persona. Ús d'un nom propi en lloc d'un apel·latiu. per antonomàsia Per excel·lència.  [...]

Recurs retòric que consisteix en l'ús d'un nom comú o una perífrasi en lloc d'un nom propi o, inversament, en l'ús d'un nom propi en lloc d'un nom comú. [...]

Recurs retòric que consisteix en l'ús d'un nom comú o una perífrasi en lloc d'un nom propi o, inversament, en l'ús d'un nom propi en lloc d'un nom comú. [...]

f antonomasia.  [...]

f antonomàsia.  [...]

Relatiu o pertanyent a l'antonomàsia. [...]

Qualitat de transcendent. Allò que és transcendent. Déu és la transcendència per antonomàsia. Acció de transcendir o transcendir-se. La transcendència és una possibilitat humana permanent. [...]

sastre, el mitjà, moliner i el petit, captaire. El Sol, la Lluna i els planetes. La Bíblia no és un llibre qualsevol, sinó el llibre per antonomàsia. Passa pel pont. Viatjar al tròpic. Parlen del nou rector. M'encisa el nou i m'enamora el vell. Ve-te'l aquí, el noi de [...]

Òxid la molècula del qual conté només un àtom d'oxigen. Per antonomàsia, monòxid carbònic. [...]

vestit. estàtua, retrat, pintura, representació. imatge. 3 (En retòrica) imatge trop, figura que consisteix a modificar el sentit propi d'un mot per emprar-lo en un sentit figurat. Les més importants són: metàfora, metonímia, sinècdoque, catacresi, hipàl·lage, antífrasi, antonomàsia, eufemisme [...]