Fer desaparèixer o minvar un estat d'excitació, agitació, violència (en algú o en alguna cosa), calmar. Això apaivagarà la seva còlera. Portar (algú) a sentiments plàcids, de pau, de concòrdia. Està molt irritat: vegeu d'apaivagar-lo. Apai [...]

El verb que heu cercat es conjuga com jugar.  [...]

v tr 1 [calmar, amainar] apaciguar, calmar. Això apaivagarà la seva còlera, esto apaciguará su cólera. v pron 2 apaciguarse, calmarse. Apaivagar-se la tempestat, apaciguarse la tempestad.  [...]

aplacar(la ira) amainar, fer disminuir d'intensitat. La seva humilitat amainà la ira del rival. calmar(->) amansir(->) assossegar mitigar(la ira, etc.) pacificar desenquimerar desenfadar desenfuriar desenutjar desarmar(fig.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Apaivagar la set (d'algú). [...]

Acció d'apaivagar o d'apaivagar-se; l'efecte. [...]

Apaivagar . Va provar d'aplacar-lo amb tendreses. [...]

No esmentar. Fer silenciós (un mecanisme), apaivagar el soroll (d'un tret, dels gasos d'escapament d'un motor, etc.). [...]

Establir la pau (on hi ha guerra o discòrdia). Aconseguir pacificar el país. Calmar, apaivagar. Ens va costar de pacificar-los: feia una hora que es barallaven. Ja no discuteixen, sembla que finalment s'han pacificat. [...]

. Apaivagar, mitigar, calmar, (la ferocitat, la ira, la malvolença, l'odi).  [...]