Arranjar-se, espavilar-se. No pateixis per la noia, que ja s'apanyarà a l'hora de dinar.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [adobar, apariar] apañar, arreglar. v pron 2 [arranjar-se] apañarse, arreglarse. 3 que s'apanyi! ¡allá se las apañe!  [...]

1 reparar. 2 pron. arranjar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Apanyar una peça de roba sense gaire mirament. Apallissar. [...]

v tr 1 fam [arreglar] apanyar, adobar, apariar. Apañar un vestido, apanyar un vestit. 2 [coger] agafar. 3 [con ropa] abrigallar, acotxar. 4 [recoger] recollir, aplegar. 5 [asear] endreçar. 6 [robar] afanar, pispar, rampinyar. 7 ¡ya te apañaré! ja t'adreçaré, jo!v pron 8 apanyar-se, espavilar-se [...]

-ta adj que sap sortir-se'n, que fa amb poc, que se sap apanyar amb poca cosa.  [...]

v tr [Se conjuga como: apretar] 1 [componer] adobar, apariar, apanyar. 2 [apedazar] apedaçar, aparracar, remuntar. 3 [zapatos viejos] ataconar, adobar. 4 fig i p fr [corregir] corregir.  [...]

-da adj 1 [sujeto a regla] arreglat -ada. 2 [ordenado] arranjat -ada, arreglat -ada, agençat -ada. 3 [acicalado] polit -ida, endreçat -ada. 4 [apañado] que sap sortir-se'n, que fa amb poc, que se sap apanyar amb poca cosa. 5 [precio] ajustat -ada, raonable, bon. 6 [reparado] adobat -ada, apariat [...]

] [no es tradueix]. Me ha costado dos mil del ala, m'ha costat dos mil. 26 llevar plomo en el ala fig [de capa caída] tenir un perdigó a l'ala, anar a mal borràs. 27 tomar alas fig prendre's (o agafar-se, o permetre's) llibertats. 28 volar con sus propias alas fig saber-se arreglar (o apanyar, o [...]