Reunir (coses soltes) formant pilot. Apilotar la roba. Apilotar-se la neu. Apilotar-se la gent. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [cera, llana, etc] apelotonar. 2 [llibres, etc] apilar, amontonar. v pron 3 apelotonarse. 4 apilarse. 5 fig apelotonarse, apiñarse. La gent s'apilotava a la sortida del teatre, la gente se apelotonaba a la salida del teatro.  [...]

Apilotar (llenya, sacs, etc.). [...]

Acció d'apilotar o d'apilotar-se; l'efecte. [...]

Pal amb dues o més puntes o branques en un extrem que serveix per a regirar, apilotar, palla, fems, etc., agafar i carregar garbes, feixos. Forca de girar. Forca de ventar. Pal acabat en un extrem en dues puntes emprat pels forners per a ficar la llenya dins el forn. Barra de fusta que per un [...]

v tr 1 [apilotar] amontonar, apilar. v pron 2 [apilotar-se] amontonarse. 3 [aterrossar-se] aterronarse.  [...]

v tr 1 p fr apilotar, agrumar. v pron 2 [formar borujos] acagallonar-se, aborrallonar-se. 3 [arrebujarse] acotxar-se.  [...]

v tr 1 fam apilotar, amuntegar. v pron 2 agrumollar-se. 3 amer [arrebujarse] acotxar-se. 4 amer [con la capa] emboçar-se.  [...]

v tr 1 [agrupar] apinyar, apilotar. v pron 2 apinyar-se, apilotar-se.  [...]