Reduir a poc. Els diners s'han apocat. Humiliar 2 1. Esdevenir mancat d'esperit, pusil·lànime. Davant el mestre, s'apocà i no sabé contestar. És un home apocat.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

v tr 1 [reduir a poc] apocar. 2 fig apocar. v pron 3 apocarse. 4 fig apocarse.  [...]

v tr 1 [disminuir] apocar, apoquir, empoquir. 2 [limitar] limitar. 3 fig [intimidar] apocar, acovardir. v pron 4 fig [encogerse] apocar-se.  [...]

1 disminuir. 2 intimidar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr [disminuir] apocar, disminuir.  [...]

v tr 1 [aniquilar] anorrear, anihilar. 2 [apocar] aclaparar, desfer. Sus palabras me dejaron anonadado, les seves paraules em van deixar aclaparat. 3 [pasmar] esbalair. 4 [en una discusión] confondre, desbaratar, humiliar.  [...]

v tr 1 [asustar] acovardir, intimidar, acoquinar, apocar. 2 fig [desanimar] descoratjar, desanimar. v pron 3 acovardir-se, acoquinar-se. 4 fig descoratjar-se, desanimar-se.  [...]

v tr 1 fam [asustar] acoquinar, acollonir, apocar. A ese no hay quien le achante, a aquest, no hi ha ningú que l'acolloneixi. 2 ¡achanta la mui! pop muts i a la gàbia!v pron 3 [asustarse] acoquinar-se, acollonir-se, apocar-se. 4 [agacharse ante una amenaza] plegar (o abaixar) veles, agemolir-se.  [...]

1 descoratjar desencoratjar acoquinar apocar. Els crits del mestre el van apocar. atemorir. No gosa fer res: el tenen atemorit. intimidar, esbraveiro desbravar, fer perdre la bravesa. acollonir(fam. i vulg.) tallar-li (a algú) les ales fer perdre l'aplom fer perdre el coratge fer agafar por 2 [...]