Atorgar poders (a algú). Algú, posar algú o alguna cosa sota el seu poder, prendre'n possessió violentament. Es va apoderar de tots els diners del banc.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Atorgar poders. [...]

 [...]

v tr 1 [subjugar] dominar, subyugar, someter. 2 [atorgar poders] apoderar. v pron 3 [emparar-se] apoderarse, adueñarse.  [...]

v tr 1 apoderar. v pron 2 [adueñarse] apoderar-se, emparar-se.  [...]

1 sotmetre, dominar. 2 (apoderar-sepron.) emparar-se. L'enemic s'emparà del castell. fer seu(quelcom) agafar(->) apropiar-se, apoderar-se sense violència d'una cosa. ensenyorir-se interceptar, apoderar-se d'una cosa abans que arribi a la seva destinació. Interceptar una carta. capturar, per [...]

Acció d'apoderar o d'apoderar-se; l'efecte. [...]

m 1 [acció d'apoderar] apoderamiento. 2 [atorgament d'un poder] apoderamiento.  [...]

Acció d'apoderar o d'apoderar-se. emparament(legal) embargament, íd. apropiació adjudicació sostracció Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]