Arrencar les mates (d'un terreny), treure'n les arrels i rabasses, per conrear-lo. Arrencar (una planta) de soca-rel. Els ceps arrabassats per la torrentada. Una bala li arrabassà una mà. Arrabassar l'ànima del cos. Prendre violentament (alguna cosa) a algú. Li va arrabassar el [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

 [...]

v tr 1 agr [artigar] artigar, rozar. 2 agr [arrencar de soca-rel] arrancar de cuajo, descuajar, descepar, extirpar. La torrentada arrabassà els arbres, la torrentada arrancó de cuajo los árboles. 3 [prendre violentament] arrancar, separar, arrebatar, quitar violentamente. 4 fig robar, quitar. v pro [...]

1 arrencar. 2 prendre. rapir arpar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'arrabassar; l'efecte. Artiga. [...]

Acció d'arrabassar. [...]

Arrabassar 3 . [...]

Principalment la mort, un estat d'èxtasi, llevar, emportar-se, arrabassar. Aferrar-se. Arrapa't amb mi, que no cauràs. L'heura s'arrapava a la roca. Esgarrapar.  [...]

Arrabassar fent ús de la força, del poder, amb amenaces, coaccions, etc. Extorquir els tresors d'un poble. Exigir, imposar (contribucions, multes, etc.). Extorquir tributs a un país conquerit. [...]