Principalment la mort, un estat d'èxtasi, llevar, emportar-se, arrabassar. Aferrar-se. Arrapa't amb mi, que no cauràs. L'heura s'arrapava a la roca. Esgarrapar.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [arrabassar] arrebatar. 2 [en un èxtasi] arrobar, arrebatar. 3 [esgarrapar] arañar, rasguñar. v pron 4 [aferrar-se] agarrarse. S'arrapava a mi per no caure, se agarraba a mí para no caerse.  [...]

1 aferrar emportar-se. 2 esgarrapar. 3 (arrapar-sepron.) enrinxar-se(una planta enfiladissa) agafar-se. Ant. Desarrapar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'arrapar o d'arrapar-se. Estat de l'ànima transportada per l'admiració, l'entusiasme, etc. [...]

urparo urpir urpejar unglaro unglejar esgratinyar, esgarrapar lleugerament. arpar arrapar garfinyar esgardissar esgarrinxar esgatinyar-seo esgatifinyar-se, esgarrapar-se en una baralla. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

admirar. ésser (una persona) el cel(d'algú). Aquella dona era el seu cel. arrapar restar enjòlit, extasiar-se, restar amb l'ànim en suspens. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 treure(->) llevar(->) endur-se emmenar arrossegar cabdellar, emportar-se amb ella una cosa que rodola. L'allau cabdellava arbres, cases i tot el que trobava. arrabassar arrapar(esp. referint-se a un estat d'èxtasi, a la mort). erosionar, endur-se terres, l'aigua. garfullar, íd. 2 [...]

1 agafar(->) toldre emparar-se de arrencar, prendre d'algú una cosa amb violència. arrapar, es diu esp. referint-se a la mort, a un estat d'èxtasi. llevar. Llevar la vida a algú. Llevar l'honra. escamotejar, prendre subtilment una cosa a algú sense que se n'adoni. arrabassar [...]