Ajupir, abatre. Tirant-se-li al damunt, d'una pitrada l'arraulí. Arrupir-se. Arraulir-se de fred. Arraulir-se de por.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 [abatre] doblar, dejar encogido (o baldado). Li ventà un cop que l'arraulí, le arreó un golpe que lo dobló. v pron 2 [arronsar-se] acurrucarse, encogerse, hacerse un ovillo. Arraulir-se de fred, acurrucarse de frío. 3 [ajupir-se] encogerse, agacharse.  [...]

1 abatre. 2 (arraulir-sepron.) arrupir-se, arronsar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'arraulir o d'arraulir-se; l'efecte. [...]

Fer arraulir de fred. Ens ha atrapat una bufada que ens ha enreulat. Arraulir-se de fred. A l'hivern, el bestiar s'enreula. [...]

1 arraulir abaixar. 2 Fig. conformar-se abaixar-se humiliar-se agemolir-se(fig.) accedir(->) 3 agafar. 4 (ajupir-sepron.) agemolir-se agotzonar-se, ajupir-se, esp. darrere una mata o un marge, etc., per no ésser vist, per estar a l'aguait. prosternar-se corbar-se(en sentit propi i [...]

tombar. El vent ha tombat una paret. aclaparar. Aclaparar un roure. arraulir, fer caure a terra una persona estassar estossar estossinar(una persona) fer caure talar, arrasar poblats enderrocant, cremant. arranar(un poble, un edifici) terrejar, fer caure a terra un adversari. Com t'has deixat [...]

morir. 6 pecar. 7 atacar, escometre. 8 acudir-se, endevinar, recordar. 9 esdevenir-se. 10 ésser. 11 escaure's. 12 Fer caure: fer anar per terra tirar per terra tombar estassar terrejar, fer caure a terra l'adversari. arraulir capitombar, fer caure de cap. arrodolar, fer caure [...]