FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure, desprendre amb esforç d'allò a què està plantat o adherit o de què forma part. Arrencar de terra un arbre, una planta, l'herba dolenta. Arrencar naps, patates. Arrencar una branca d'un arbre. Arrencar els claus d'una post. Arrencar una dent, un queixal. arrencar [...]
Aixecar els halters en una sola fase des de la tarima fins a sobre el cap, de manera que l'aixecador quedi dret, immòbil, i amb els braços totalment estirats. [...]
v tr 1 [treure amb esforç] arrancar. 2 med [expectorar] arrancar, expectorar. 3 [desembeinar] desenvainar. 4 [obtenir o aconseguir] arrancar. Arrencar una prometença, arrancar una promesa. 5 [començar bruscament una acció] echar a, echarse a, empezar a. Arrencar el vol, echar a volar. Arrencar el [...]