Apropiar-se, atribuir-se, sense tenir-hi dret (una facultat, un poder, una qualitat). Aquest jutge s'arroga facultats que la llei no li dona. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com jugar.  [...]

Atribuir-se una facultat o un poder sense tenir-hi dret. [...]

v pron arrogarse, atribuirse.  [...]

apropiar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'arrogar-se; l'efecte. Arrogació de funcions. [...]

v tr 1 dr fer una arrogació. v pron 2 arrogar-se. Arrogarse un poder, arrogar-se un poder.  [...]

Delicte que consisteix a arrogar-se, un funcionari públic, atribucions que no té, excedir-se en les que té o privar a qui les té del seu exercici legítim. [...]

[Se conjuga como: huir] v tr 1 atribuir. Me atribuyen unas acciones que no he realizado, m'atribueixen unes accions que no he fet mai. 2 p fr [adscribir] adscriure. 3 p fr [una función] atribuir, assignar. v pron 4 atribuir-se. 5 [funciones, facultades] atribuir-se, arrogar-se.  [...]

pressupost al nou departament, se atribuyó una parte del presupuesto al nuevo departamento. v pron 4 [funcions, jurisdicció, poder] atribuirse, arrogarse.  [...]