Fer arrugues (en alguna cosa). No arruguis el vestit. La cara se li arruga. En seure, el vestit se li havia arrugat. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com jugar.  [...]

v tr 1 [hacer arrugas] arrugar. v pron 2 arrugar-se. 3 [acobardarse] arronsar-se, encongir-se, acovardir-se.  [...]

v tr 1 [fer arrugues] arrugar. v pron 2 arrugarse. S'arrugà les faldilles en seure, se arrugó la falda al sentarse.  [...]

1 corrugar. Corrugar les celles. arrufar(una part de la cara). Arrufar el nas, el front, les celles. arronsar, arrugar en la frase arronsar les celles. aixafinar, arrugar una tela, un paper, etc., per compressió. Ves amb compte quan t'asseguis que no aixafinis les faldilles. bollar, fer bollats [...]

Arrugar, esllenegar per compressió. Ves amb compte quan t'asseuràs, que no aixafinis les faldilles. Se m'ha aixafinat el vestit a la maleta. [...]

Acció d'arrugar o d'arrugar-se; l'efecte. [...]

v tr 1 [arrugar] arrugar, afiganyar, emmatxucar. v pron 2 [encogerse] encongir-se. 3 fig encongir-se.  [...]

v tr arrugar, fruncir. Corrugar les celles, arrugar (o fruncir) las cejas.  [...]

v tr [una tela] arrugar, chafar.  [...]