1.
arrumbar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer prendre (a un vaixell) una ruta determinada. Els mariners arrumbaren les naus cap a port. Un vaixell, posar-se en disposició d'emprendre una ruta determinada. Un llagut tripulat per l'avi Mundet arrumbà a la cala. Un cop aquí, els vaixells s'arrumben cap a l'illa. [...]
|
2.
arrumbar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
arrumbar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Dirigir-se cap a un punt determinat en relació amb la divisió de la rosa del vents. [...]
|
4.
arrumbar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [apartar] arraconar, apartar. 2 [a alguien] arraconar. 3 mar [en la carta] indicar el rumb. 4 mar [dos lugares] posar en el mateix rumb. v intr 5 mar arrumbar, prendre un rumb. v pron 6 mar arrumbar-se. [...]
|
5.
arrumbar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 mar arrumbar. El vaixell arrumba vers el sud, el barco arrumba hacia el sur. v pron 2 arrumbarse. [...]
|
6.
arrumbar [cap a]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Dirigir-se cap a un punt determinat o una direcció determinada. [...]
|
7.
arrumbament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'arrumbar; l'efecte. [...]
|
8.
arrumbament
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Acció i efecte d'arrumbar. [...]
|
9.
arraconar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [posar en un racó] arrinconar. 2 [una cosa inútil] arrinconar, arrumbar. 3 fig [no fer cas] arrinconar, arrumbar. 4 [fer racó] ahorrar, economizar. v pron 5 arrinconarse. [...]
|
10.
arrinconar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [poner en un rincón] arraconar. 2 [arrumbar] arraconar. 3 [acorralar] acorralar, estrènyer. 4 [a una persona] arraconar. v pron 5 fig i fam [apartarse] arraconar-se, recloure's. [...]
|