v intr 1 mar arrumbar. El vaixell arrumba vers el sud, el barco arrumba hacia el sur. v pron 2 arrumbarse.  [...]

v tr 1 [apartar] arraconar, apartar. 2 [a alguien] arraconar. 3 mar [en la carta] indicar el rumb. 4 mar [dos lugares] posar en el mateix rumb. v intr 5 mar arrumbar, prendre un rumb. v pron 6 mar arrumbar-se.  [...]

1 encarrilar. Posar una persona en el bon camí. acarrerar adreçar atraçar, indicar a algú el camí per anar a un indret. No em van saber atraçar i em vaig perdre pel camí. ensenderar, posar algú en el bon camí (esp. en sentit fig.). 2 (encaminar-sepron.) aviar-se arrumbar-se brocar(v. intr.), [...]

paraula en tot el dia. arrumbar-se, dirigir-se cap a un cert punt o en una direcció determinada. 3 Donar a algú l'adreça d'un tercer. atraçar. Demanaven un metge i els vaig atraçar al doctor X. 4 (un escrit, posant l'adreça) sobreescriure 5 proveir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. tenir el timó (o les regnes), íd. 4 (dirigir-sepron.) anar. aviar-se encaminar-se encaminar (algú) els seus passos devers... (o cap a). arrumbar-se, emprendre una ruta o rumb determinat. recalar, dirigir-se, una nau, cap a terra. envestir, dirigir-se, una nau, cap a un punt determinat. Envestir la [...]

, anar-hi. Quan ja estaven asseguts a taula se n'hi presentà un que no estava invitat. comparèixer-hi, íd. atiranyar, anar per tiranys, per camins dolents i dreceres. marrar, anar a un lloc fent marrada. arrumbar-se, posar-se en disposició d'emprendre una ruta determinada. anar a raure(en un [...]