FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contreure i estrènyer els músculs (d'una part del cos). L'Olga arrupí les espatlles. Contreure els músculs del cos. Arrupir-se de fred. Els ocells de nit s'arrupeixen. [...]
El verb arrupir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
, és a dir, sense aquest increment.
Aquests verbs són acudir, arrupir, brumir, brunzir, consentir, consumir, desmentir, escollir, mentir, percudir i presumir. Per exemple, el verb acudir es conjuga de la manera següent:
Present d'indicatiu
acudo o acudeixo, acuts o acudeixes, acut o acudeix, acudim [...]
Present de subjuntiu
esculli o escolleixi, escullis o escolleixis, esculli o escolleixi, escollim, escolliu, escullin o escolleixin
Imperatiu
escull o escolleix, esculli o escolleixi, escollim, escolliu, escullin o escolleixin
També és el cas dels verbs acudir, arrupir, brumir, brunzir, consentir [...]