Prendre sobre si mateix, a compte seu, (un honor, un càrrec, una obligació, una responsabilitat). Va assumir les conseqüències de la seva dimissió. Ha assumit la presidència de la nació. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr asumir.  [...]

1 Prendre sobre seu, a compte seu. reassumir encarregar-se 2 El fet i el resultat d'assumir: Assumpció. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Assumir de nou. [...]

Que es pot assumir. [...]

Acció d'assumir; l'efecte. Festa catòlica en què se celebra l'elevació de la Mare de Déu en cos i ànima al cel. El dia de l'Assumpció anirem a l'ermita. [...]

Assumir (un dret, una obligació, una funció) d'altri. La nova empresa subroga la personalitat jurídica de l'anterior. Assumir un dret, una obligació, una funció, d'altri. L'hereu se subrogava al causant en la totalitat del patrimoni.  [...]

Prendre una forma cristal·lina. La sal cristal·litza en el sistema cúbic. Fer que (una substància) prengui una forma cristal·lina. Aquest procés ha cristal·litzat la sal. Assumir una forma definitiva. El treball dels últims quatre anys ha cristal·litzat [...]

Posar (a algú) un vestit especial. El van revestir de la toga. Personatges a qui hom ha revestit d'autoritat. Revestir-se de valor. revestir-se el sacerdot Posar-se els ornaments quan surt a dir missa. Posar-se (un vestit especial). Revestir els hàbits sacerdotals. Assumir (un [...]