Causar un gros espant (a algú). Aquell soroll ens va astorar a tots. Rebre un gros espant. En sentir l'espetec, em vaig astorar. Posar-se en guàrdia davant una amenaça franca o encoberta, un perill, etc. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [causar un espant] asustar, sobresaltar. v pron 2 asustarse, sobresaltarse, tener un sobresalto.  [...]

espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'astorar o d'astorar-se; l'efecte. [...]

Submergir en l'ombra, en les tenebres. Una nuvolada que aombrà tota la serra. Astorar 1 . Restar com aombrat per un llamp. [...]

v tr 1 [asustar] astorar, esparverar. 2 [azarar] torbar, atordir. 3 fig [incitar] esperonar, induir, incitar, animar. v pron 4 torbar-se. 5 animar-se.  [...]

v tr 1 [atontar] embajanir, fer tornar imbècil (o estúpid, o obtús). 2 [embobar] embadocar, embadalir, embabaiar. 3 fam [dejar pasmado] astorar, esbalair.  [...]

v tr 1 [submergir en l'ombra] ensombrecer, sombrear, oscurecer (u obscurecer). Una nuvolada aombrà tota la vall, una masa de nubes ensombreció todo el valle. 2 [astorar] asombrar, sorprender, extrañar.  [...]

1 espaventar alarmar aterrir escruixir esporuguir estamordir ferejar. Em fereja d'anar-hi. embasardir esfereir espasmaro espalmar esglaiar esverar esparverar espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte. astorar espaordir sobresaltar fer [...]