FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
reunió. Atenent que és fora de la ciutat, no podrà comparèixer a la cita. Tenir atencions (envers algú). No m'atén com jo voldria. atendre una prometença [o atendre una convinença] Complir-la. Prestar atenció (a un client) en un establiment públic, [...]
que substitueix un complement, sigui directe o indirecte.
En el cas del complement directe els pronoms el, la (l'), els, les es poden confondre amb els de complement indirecte, que són li, per al singular, i els, per al plural, i a la inversa. Per exemple:
En què el puc atendre? (i no En què li puc [...]
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions [...]
v intr 1 atender, prestar atención. v tr 2 [tenir en compte] atender. Atendre les recomanacions dels més grans, atender las recomendaciones de los mayores. 3 [un client, uns convidats] atender. Us atenen?, ¿le atienden? [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Estar atent a alguna cosa, posar cura en alguna cosa. posar (o parar) esment estar alerta fer cas fer atenció prestar (o posar) atenció escoltar amb atenció tenir en compte mirar-s'hi fixar-s'hi dreçar l'orella guardar-se, atendre, en sentit negatiu. Guarda't de fer-ho, fes atenció a no fer-ho [...]