Fer caure en terra. Aterrar una paret. Envaïren la contrada i aterraren l'exèrcit enemic. Una aeronau, un aparell volador, un ocell, prendre terra. Una nau, apropar-se a terra. Recalar 1.  [...]

El verb que designa l'acció de prendre terra una aeronau, un aparell volador o un ocell és aterrar (i no aterrissar o aterritzar). Per exemple: L'helicòpter va aterrar a les deu de la nit. Els avions aterren cada vint minuts. Diuen que ha aterrat un ovni al bosc.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

[Se conjuga como: apretar] [en el sentido de â€?causar terrorâ€?, es regular] v tr 1 p fr [bajar al suelo] baixar, davallar. 2 p fr [tirar al suelo] aterrar, terrejar, abatre. 3 min [en los terreros] abocar, buidar. 4 p fr [enterrar] enterrar, colgar. 5 [causar terror] aterrir, esfereir. v intr 6 [...]

v tr 1 [abatre] aterrar, derribar, abatir, echar abajo. 2 fig [causar perjudici] arruinar. v intr 3 [un ocell] posarse pron, aterrar. 4 aeron aterrizar, aterrar. 5 [un giny espacial] aterrar, aterrizar. 6 mar recalar. 7 mar [terrejar] bojear, barajar la costa. 8 mar [una embarcació] aterrar.  [...]

1 v. tr. abatre. (En el sentit d'espantar és barbarisme.) 2 v. intr. abordar. amarar, posar-se sobre l'aigua un avió, esp. un hidroavió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'aterrar, prenent terra. [...]

Aterrar, matar, a cops. Després del judici la multitud volia estossinar el jutge. [...]

Acció d'aterrar; l'efecte. Caiguda, ruïna. Terraplenament artificial d'una llacuna, d'una albufera o d'una séquia. [...]

Aterrar a cops. [...]