Donar aliments (a algú) fins a satisfer-li plenament la gana. Tot això és gana: atipeu-lo, i li passarà. El van atipar d'arròs, i ja no va tenir gana de menjar res més. Menjar fins a satisfer-se plenament la gana. No s'atipen, pobres: passen gana. Enfastidir, molestar [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 hartar, atiborrar. 2 fig [enfastidir, carregar] hartar, fastidiar. 3 fig [algú] cargar. v pron 4 hartarse, atiborrarse.  [...]

1 saciaro assaciar sadollaro assadollar satisfer la gana(o la fam) afartar(vulg.) embafar, una menja atipar de tan dolça o greixosa. No puc menjar res més, estic embafat. 2 (atipar-sepron.) enfitar-se arrigolar-se atracar-se ataconar-se omplir el buc enfetgegar-se acarcanyar-se(d'aigua) treure [...]

Acció d'atipar o d'atipar-se; l'efecte. [...]

v tr 1 saciar, satisfacer. 2 [atipar] hartar, saciar. 3 fig [un desig] saciar, satisfacer.  [...]

v tr 1 atragantar. 2 [l'emoció] embargar. 3 fig [carregar, atipar] atragantar. v pron 4 atragantarse.  [...]

v tr 1 [llenar de borra] emborrar. 2 [rellenar] embotir, atapeir, farcir, reblir. 3 [hartar] atipar, afartar. v pron 4 fig i fam atipar-se, atracar-se, afartar-se, enfitar-se.  [...]

v tr 1 [atiborrar] atipar, afartar, sadollar. 2 [llenar] afartar, omplir. Le han hartado de golpes, l'han afartat de cops. 3 fig [un deseo] satisfer, complir. 4 fig [fastidiar] afartar, atipar. El concierto nos hartó, el concert ens va atipar. v pron 5 [comer demasiado] afartar-se, atipar-se [...]

saciar sadollar atipar, satisfer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]