Gosar1. La gent no s'atreveix a sortir al carrer. De vegades, ens atrevíem a dir les coses pel seu nom. [...]

El verb atrevir-se és intransitiu pronominal i regeix la preposició a per introduir el verb en infinitiu que el complementa. Per exemple: En Xavier no es va atrevir a entrar a l'habitació. Ella no s'atreveix a telefonar-li a partir de les deu. En canvi, no és recomanable la construcció [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v pron 1 [gosar] atreverse, osar intr. 2 [insolentar-se] atreverse, insolentarse.  [...]

gosar. No han gosat dir-t'ho. permetre's. Ja es permet de fer coses intolerables. fer l'ardidesa de, atrevir-se. tenir el coratge (o el valor) de, atrevir-se a fer o dir coses arriscades, insolents, irreverents. Encara tens el valor de dir-m'ho? venir l'audàcia de veure's en cor de, atrevir-se [...]

Acció d'atrevir-se; l'efecte. [...]

Qualitat d'ardit. Acte propi d'una persona ardida. fer l'ardidesa de Atrevir-se a. [...]

Perdre la vergonya de fer alguna cosa, atrevir-se a fer-la. Quan es desvergonyí, l'escometé resolta. desvergonyir-se amb algú Mancar-li al respecte, perdre-li la por. Després de la victòria es desvergonyiren amb el rei. [...]

exemple: assentir, atrevir-se, corregir, decidir, discutir, dissentir, divertir, partir, patir, reunir, seguir... En canvi, hi ha verbs de la tercera conjugació, anomenats purs, que no afegeixen aquest increment. Un d'aquests verbs és bullir, que es conjuga de la manera següent: Present d'indicatiu [...]

v pron 1 atrevir-se, gosar intr, arriscar-se. Atreverse a hablar, atrevir-se a parlar, gosar parlar. 2 [insolentarse] atrevir-se. 3 desafiar. 4 [asomar] apuntar, començar a sortir. 5 atreverse a atrevir-se a (o de). No se atreven a presentarse, no s'atreveixen a (o de) presentar-se.  [...]